ArtĂ­culos - Costumbres y tradiciones

GOIGS QUE SE VENERAN EN LLAHOR Y GLORIA DE SANTA CATARINA VERGE Y MĂ€RTIR, Y SE CANTAN EN LA CAPELLA DE ESPASENS PARROQUIA DE OLLERS

Revista de Banyoles
nĂşm.1051, juny 2021, pp.12-13.

Santa Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda, és una pretesa màrtir cristiana, destacada estudiosa del segle iv, però de dubtosa existència. La seva hagiografia es compon sobretot de llegendes amb poca base històrica, i de fet quasi tot, per no dir tot el que se sap sobre ella, està basat completament amb llegendes sorgides segles desprès de la seva pretesa mort, sense que es pugui confirmar cap d'elles.

Pochs anys despues nasquereu /// res del mon ja nous plagué, /// moltes perfeccions tinguereu /// obradas amb ferma fé
Pretesa filla de Costus, el governador romà d'Alexandria, va destacar des de jove per la seva gran intel·ligència, situant-la al mateix nivell que els grans poetes i filòsofs de l'època, un fet aquest que la va dur, segons la llegenda a anunciar als seus pares que només es casaria amb algú que la superés en tot, algú que «la seva bellesa fos més radiant que la resplendor del sol, la seva saviesa regís tota la creació, i que les seves riqueses fossin disperses arreu». També es diu que una nit se li va aparèixer Jesucrist i des d'aquell moment va decidir consagrar-se a ell, considerant-se des de llavors com la seva promesa. Un tema aquest, el del matrimoni místic, força comú en l'espiritualitat catòlica.

Santedad fou la tercera /// en apartar los perills, /// del error y mala secta /// de la noble EmperatrĂ­s
També es diu que va arribar a visitar l'emperador romà a qui va tractar de convèncer de l'error de les seves persecucions als cristians, cosa que no aconseguí, però el que si que va aconseguir fou la conversió de la seva esposa, l'emperadriu, i la de molts savis que l'emperador va enviar a discutir amb ella, els qual amb posterioritat van ser martiritzats.

La sisena fou firmesa /// davant lo Emperador, /// plena de amor perfeta /// menyspreantli son error; /// De ahont ab ira sobrada /// vos degollá ab rigor
Després del fracàs de l'emperador per convèncer a Caterina, ordenà el seu empresonament, on també realitzà conversions. Això motivà a Maximí a condemnar-la a morir esquarterada a la roda, la qual, segons la llegenda, es va trencar en tocar-la, motiu per el que fou decapitada.

Anys desprès de la seva mort segons segueix la llegenda, uns àngels dugueren el seu cos fins al mont Sinaí, (dins l'actual municipi egipci de Santa Caterina), dipositant-lo dins d'una cova, on entre el 548 i el 565, l'emperador romà d'Orient Justinià I havia establert el Monestir de la Transfiguració o «de l'Esbarzer ardent», doncs segons la tradició fou en aquest lloc on es suposa que Moisès va veure la «bardissa que cremava sense consumir-se». Apropant-se a ella, va sorgir una veu, que no era altra que la de Déu. Doncs bé, seria als peus d'aquest monestir que un monjos, als voltants de l'any 800 varen descobrir un cos al que encara li creixia el cabell i que emetia un flux constant d'oli curatiu del seu cos, i al que enseguida varen identificar com el cos de la santa, d'aquí que aquest monestir també sigui conegut com Monestir de Santa Caterina del Mont Sinaí.
I és a partir d'aquest monestir i del descobriment del cos de la sant on sorgeix el seu culte, doncs no hem d'oblidar que Caterina fou una de les santes més influents en la cultura religiosa de la baixa edat mitjana, i possiblement considerada la més important de les verges màrtirs. A partir d'aquell moment el flux de peregrins va anar en augment, però en ser un lloc de difícil accés per la gent d'aquella època, al poc sorgí a Europa un nou centre de pelegrinatge, el monestir de Rouen, on es deia que tenien els dits de Caterina. I d'altres com els de Canterbury i Westminster, es conformaven amb lluir un flascó del seu oli, dut des del mont Sinaí per Eduard el Confessor.
Als començaments del segle XV, se li atribuí el mèrit d'haver-se aparegut a Joana d'Arc (c.1412 -1431), la qual afirmava que li va donar instruccions per que ajudés a Carles VII a alliberar França de la dominació anglesa al final de la Guerra dels Cent Anys.
Sigui com sigui, avui en dia es considera un personatge totalment llegendari del que alguns historiadors afirmen que fou més una figura exemplar que històrica de manera que Caterina constitueix una contrapartida, en la mentalitat medieval, a la filòsofa pagana Hipàtia d'Alexandria (c.360-415), i s'ha suggerit que el mite de Caterina s'inventà per a aquest fi específic, doncs igual que Caterina, Hipàtia era una excel·lent coneixedora de la filosofia, la ciència i la teologia de l'època, molt bella, sexualment pura i fou brutalment assassinada per declarar públicament les seves creences.

El seus símbols principals són la roda dentada, l'espasa i la palma del martiri, així mateix a vegades porta corona, com a símbol de noblesa o reialesa, i un llibre representatiu de la saviesa. La seva festa se celebra el 25 de novembre però atès la manca de rigor històric en la seva hagiografia, el 1969 l'Església Catòlica retirà el dia de la seva festa del santoral, deixant el seu culte opcional als llocs on n'hi havia tradició, tot i que anys més tard, el 2002, la seva festa va ser restaurada en el calendari catòlic romà com de lliure memòria, i no obligatòria, com ho era abans.